La transferència

Una vegada un formador del mon de l’esport em va dir: “si tot allò que ensenyes a les teves jugadores i jugadors durant la setmana no té una transferència al partit, no servirà de quasi res”

La vida dels adolescents està plena d’ensenyaments, per part de pares, mestres, entrenadors, professors….. que possiblement no entenen cap a on van. I just per això masses vegades aquests joves abandonen els estudis o donen l’esquena a la família, deixen aquell esport que per rutina portaven fent durant anys.

Tot allò que vulguem ensenyar, tot allò que vulguem transmetre a un adolescent ha de tenir un sentit per ell i hauríem d’aconseguir que vegi què en podrà treure ell en un futur més o menys pròxim, però és imprescindible que senti aquesta transferència, és necessari que els transmetem aquesta transferència.

Podem omplir de coneixements, idees, principis, valors, i molts els podran recordar en el temps, però si no detecten i en conseqüència si no apliquen tot allò après a la seva pròpia vida real, difícilment en allò a què es dediquin seran bons ni en gaudiran plenament.

I és responsabilitat dels pares, mestres, tutors i adults que formem part de l’educació dels joves el saber transmetre tot allò que volem que aprenguin amb un sentit únic: que tinguin clar que tot això els serà útil en algun moment de la seva vida.

I no és fàcil, ells difícilment es mouen pensant en un futur que els queda força lluny, per això els objectius amb els adolescents han de ser a curt termini i no deixar-nos portar per la impaciència de voler ensenyar-ho tot, de voler que entenguin tot allò que els vindrà, perque aquesta impaciència ens pot portar sovint a colapsar-los i inevitablement al fracàs.

Cal ser pacients, i buscar, amb ajuda si cal, la manera de transmetre la nostra educació, amb poques classes magistrals i amb molta pràxis, al cap i a la fi, amb una completa transferència al seu món.

I aconseguit un primer objectiu caminar cap el segon i així, poc a poc, anirem fent el camí d’aquesta jove o aquest adolescent una realitat per ell i no un núvol ple d’idees, conceptes, ensenyaments, que se’ls emporta el vent.