Ser pares d’adolescents, un repte sense precedents

Quan les nenes i els nens són petits pensem que aquella rebequeria, aquells mals sons, el no dormir…. són problemes importants. I no en trec la importància en aquesta etapa, cal passar totes les etapes i no menysprear les dificultats en cada una d’elles, però arribats els 12, 15 o 18 anys el món dels pares es desmunta com un efecte dominó, veient com gran part dels valors inculcats, dels principis que havíem intentat transmetre als nostres fills s’esfumen en un tres i no res.

Però malgrat això us diré que no han desaparegut, no els han llençat a les escombraries, no hi ha donat l’esquena, possiblement els han colgat amb un munt de dubtes, conflictes interns, inseguretats, pèrdua d’autoestima i als vostres ulls molt possiblement amb irresponsabilitats i fracàs.

Però aquest és el moment en que us heu d’omplir de coratge, si! vosaltres, de paciència, de confiança en l’educació que els hi heu donat, i malgrat us costi, de confiança cap a elles i ells.

Perquè aquest és el moment en que si us deixeu anar us sortiran paraules que no mesurareu, les emocions més negatives, aquelles que no deixen lloc a la raó.

És completament comprensible i a vegades justificat, però és a la vegada absolutament contraproduent si el vostre objectiu és el retorn dels vostres fills i filles.

Intenteu pensar en el procés natural d’una papallona, ella neix sent una eruga i camina lentament, però arriba un moment en que decideix confinar-se i patir possiblement una etapa gens fàcil, una transformació que implica tancar-se en ella mateixa, un pas que des de fora ningú pot veure ni sentir ni opinar sobre el què aquesta eruga està vivint.

I si trenquem el capoll, en un intent erroni d’accelerar aquest procés, mai es convertirà en el que podria haver estat.

Tot el contrari, heu de ser pacients, esperar, confiar i veure un final en el túnel, veure com arribat el moment els vostres fills es converteixen en papallones i hauran après a volar.

El què teniu a les vostres mans en aquests moments de la vida dels vostres adolescents, és el preservar aquest capoll, tenir-ne cura des de la justa distància, que senti que esteu allà, sempre, per quan decideixi sortir i començar a volar.